Falten menys de 3 mesos per a les eleccions municipals. Estem preparant llistes, programes electorals, fent fotos, vídeos... i en mig de tot aquest tràfec m'he volgut aturar, només una estona, per reflexionar sobre tots els canvis que comporta el fet de ser nomenat cap de llista.
Canvis molts i molt importants perquè afecten en l'àmbit laboral, el familiar i també el personal.
Els dos primers són inevitables. Necessitem col·laboració d'empresa i família, comprensió, molt sovint la immediatesa dels fets ens obliguen a canvis sobtats que requereixen una dosi alta de comprensió de tots aquells que ens envolten.
Però hi ha quelcom, i és el que em porta a fer aquest escrit, que jo no puc ni crec que sigui bo de canviar. És l'àmbit personal, més concretament, les conviccions personals.
En les darreres eleccions autonòmiques, algunes tanques electorals deien: ni independentistes ni de dretes; Doncs mireu, jo em sento nacionalista. Sí, Catalunya és una nació i crec que en això podríem estar d'acord. Si ens l'estimem, la defensem, la sentim nostre, què som sinó nacionalistes. El nacionalisme jo l'entenc com un sentiment, és un pessigolleig, una emoció que sents quan tornes a Catalunya després de passar un temps fora o aquell no sé què en escoltar les primeres notes del Virolai o de la Santa Espina. I això se sent o no se sent, i si ho sents, és irrenunciable.
I l'independentisme, ja dic d'entrada que no penso que ara sigui el moment, però si en un futur el poble de Catalunya s'hi decantés obertament, amb gran majoria, estic convençut que la millor opció seria una Catalunya governada pels socialistes, i ho dic només remetent-me a l'espectacle que estan donant els partits que se'n declaren o els que neden en un mar d'ambigüitats.
No em fa por la independència, el que em fa pànic són els líders independentistes que tenim, autòcrates, fragmentadors, només preocupats pel seu ego.
Cap altre partit té la nostra capacitat de cohesionar, ni la nostra defensa per les classes amb menys recursos, i això fa que no em pugui veure militant en cap altre partit. Jo també vinc d'un silenci antic i molt llarg, que va forjar una estimació per un país que és tant petit, que quan el Sol s'en va a dormir, no està mai prou segur d'haver-lo vist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario