PERQUÈ EM QUEIXO DE LES RETALLADES



Hola a tots,

tenia el Diari força abandonat... Últimament estic més actiu al twitter, que em permet més agilitat de maniobres, però els últims esdeveniments m'han fet publicar aquest escrit.

Escrit que celebro profundament haver-l'ho fet ara, en una data en la que la por s'ha acabat.


PERQUÈ EM QUEIXO DE LES RETALLADES

No fa gaire, i no estic parlant d'una tertúlia de sobretaula o de radio on parlen aquells que saben molt de res, sinó del Parlament de Catalunya amb dos ponents que teòricament haurien d'estar assabentats de la situació real i em refereixo al Conseller de Sanitat i al President de la Generalitat, vaig sentir dir al MHP Mas en referencia al tancament del servei nocturn d'atenció als CAP de La Selva: "Saben quantes visites es fan de mitjana en aquests centres? MENYS D'UNA VISITA AL DIA i el Conseller assegut uns metres mes enllà feia un somriure còmplice perquè suposo que a riure no s'hi atrevia.

Mireu, sabeu com es pot aconseguir una mitjana de menys d'una visita per nit? Doncs per exemple no fent-ne cap ni el dilluns ni el dimarts, fent-ne una el dimecres, una dijous, dues divendres i dissabte i cap el diumenge.

Ja tenim el motiu per tancar l'ambulatori de nit.

I la realitat? Es pot barrejar estadística i urgències mèdiques?

Us explicaré un cas, que ha passat en un poble de la Selva i que he viscut en primera persona.

Fa aproximadament un mes, i ho explico ara perquè la persona afectada se'n està sortint, una nena de 3 anys va caure des del balcó de casa seva, en un quart pis. La mare va agafar la criatura i la va portar en braços corrents cap al CAP del poble, PER SORT EREN LES TRES DEL MIGDIA I ESTAVA OBERT.

El personal que hi havia al CAP l'hi va posar una via, l'hi va posar oxigen i la van immobilitzar (tenia una fractura de crani). Als pocs minuts d'estar a l'ambulatori va iniciar un seguit de vòmits que afortunadament vàren poder ser aspirats mentre esperaven que arribés l'helicòpter, que va trigar quaranta minuts, on va ser intubada i portada a Barcelona.

Sabeu que hagués passat si aquesta nena hagués caigut a dos quarts de deu del vespre? Doncs que s'hauria mort a la porta de l'ambulatori perquè estava tancat.

I aquí rau el problema: És demagògia?

Se'm pot dir que això és una excepció i que només passa una vegada a la vida?

Es pot tancar un ambulatori amb el criteri de que fa menys d'una urgència per nit?

I si la urgència és aquesta?

El gran problema que tenim és que el conseller de Sanitat és metge i ha dit públicament que els metges pensem més en la nostre remuneració econòmica que amb la salut dels ciutadans i que fins ara no ens havíem mobilitzat perquè no ens havien tocat el sou.

N'hi ha per un altre escrit amb els sous dels metges, no dels metges consellers, sinó dels metges que aconsegueixen un sou digne treballant a la sanitat pública 60 hores setmanals, fent guàrdies, sense hora de sortida i que se'ls hi agraeix la feina feta d'aquesta manera.

Santi

REFLEXIONS POST-ELECTORALS

No ha estat fàcil pair els resultats de les passades eleccions municipals,pero ja son un fet, i el que cal a partir d’ara es començar a treballar per recuperar la confiança perduda

No defugim cap de les culpes que s'ens puguin atribuir però veient el resultat general tant a nivell municipal com autonòmic em sembla que tenim una altre tasca tant o mes important que la estrictament municipal i aquesta es valorar particularment si tenim el PSC que ens agradaria.

Jo ja em posiciono obertament: NO


Un quants exemples del perquè:
  • Defensa del model Estatut d’Autonomia,retallat actualment, en el que dissortadament ja no l´hi veig futur en lloc d’ abocar-se a un proces d’autogovern sense sostre en reivindicacions nacionals
  • Recolzament o silenci còmplice en la actuació del Govern Central: Reconeixament de la crisi, per exemple, gestió posterior i acceptació de mesures imposades.
  • Submissió en les votacions en el Congrés de Diputats amb el màxim exponent en la passada votació del fons de competitivitat.
  • Catalanitat que desprenem. Després de tants anys de lluita i havent estat els verdaders artífex de la cohesió social de tants i tants nouvinguts, ara s'ens veu per la gran majoria de la població com un partit espanyolista.
Afortunadament crec que s’esta reaccionant i des-de molts fronts s’estan el.laborant propostes per canviar el nostre partit i espero que el nostre futur.

El proper congrés del mes d’Octubre és bàsic: S’hi ha d’anar amb propostes concretes, ara ja no val allò de: ”hem d’obrir el partit”, “hem de treballar per resoldre velles deficiències”, ”hem de cercar la manera de conciliar les diferents sensibilitats”……..

Ara hem de dir:

  • Qui ha de ser el primer secretari i l’estil de fer política que implica aquesta elecció.
  • Si volem reforma del sistema electoral amb llistes obertes.
  • Si volem grup propi al Congrés.
  • Quin model financer defensem davant l’estat espanyol.
  • Si volem eleccions primaries obertes a tota la ciutadania.
  • Si seguim apostant per recuperar l’Estatut d’Autonomia.
  • Etc……
Totes les que es presentin i que facin del Congrés un clar full de ruta on s’hi pugui sentir identificat un nombrós col.lectiu d’esquerra, progresista, catalanista i integrador que ens ajudarà a escampar el missatge i recuperar l’espai perdut.

Santi

Moltes gràcies a tots!

Aquí us deixo el video que hem preparat per projectar, aquesta mateixa tarda, a la festa de cloenda de campanya.

Si us voleu acostar us esperem aquesta tarda a les 20h a Can Borrell.

Moltes gràcies a tots!

Santi

Presentació com a cap de llista

Hola a tots!

El proper dia 8 d'abril celebrarem la meva presentació com a CAP DE LLISTA del PSC per Arenys de Munt i de les persones que m'acompanyaran a la llista electoral. Serà a CAN BORRELL a les 20:30 hores, és un acte obert al públic.

Hi esteu tots convidats!

Ens acompanyarà Toni Comín, membre de Ciutadans pel Canvi i l'alcalde de Pineda de Mar, en Xavier Amor.

Darreres activitats

Estimats amics, tinc el diari una mica endarrerit, i és que últimament se m'han acumulat les tasques pròpies del candidat.

Aprofito aquesta tarda per fer-vos cinc cèntims dels darrers vuit dies:

Diumenge passat dia 20 vaig assistir a la presentació de la candidata de Caldes d'Estrac Rosabel Cantenys que es va fer a la Sala Cultural de l'Ajuntament, totalment plena i que va comptar amb la presencia d'un caldetenc il·lustre Joan Rangel.



Dilluns 21
vaig assistir al Consell de Federació que es va fer a Mataró per aprovar les candidatures, que com ja he dit en alguna altre ocasió, es presenten a totes les poblacions del Maresme. En aquest acte ens va acompanyar el nostre primer secretari José Montilla que va dir que tot i passar moments difícils desprès dels últims resultats electorals, el PSC és la única força municipalista.



Dimecres 23 i dijous 24 vaig estar a Brussel·les: Des del més d'Octubre estic fent un Màster en Lideratge Polític i aquestes dates estaven concertades per visitar:

  • La Representació Permanent d'Espanya a la Unió Europea:es coneix com REPER
  • La OTAN
  • La Comissió Europea
  • El Parlament Europeu
Aquí us deixo una mostra gràfica:



Divendres 25 vaig treballar tot el dia, tenia guàrdia...

El dissabte 26 vaig preparar un debat previst per avui a la radio sobre les comunicacions a Arenys de Munt i finalment aquest matí he assistit al debat!

Ja ho veieu no es fàcil tenir el bloc actualitzat, però ganes de treballar no ens en falten i de moment potser amb algun retard, ho anem fent seguir tot!

De sentiments i de política


Falten menys de 3 mesos per a les eleccions municipals. Estem preparant llistes, programes electorals, fent fotos, vídeos... i en mig de tot aquest tràfec m'he volgut aturar, només una estona, per reflexionar sobre tots els canvis que comporta el fet de ser nomenat cap de llista.

Canvis molts i molt importants perquè afecten en l'àmbit laboral, el familiar i també el personal.

Els dos primers són inevitables. Necessitem col·laboració d'empresa i família, comprensió, molt sovint la immediatesa dels fets ens obliguen a canvis sobtats que requereixen una dosi alta de comprensió de tots aquells que ens envolten.

Però hi ha quelcom, i és el que em porta a fer aquest escrit, que jo no puc ni crec que sigui bo de canviar. És l'àmbit personal, més concretament, les conviccions personals.

En les darreres eleccions autonòmiques, algunes tanques electorals deien: ni independentistes ni de dretes; Doncs mireu, jo em sento nacionalista. Sí, Catalunya és una nació i crec que en això podríem estar d'acord. Si ens l'estimem, la defensem, la sentim nostre, què som sinó nacionalistes. El nacionalisme jo l'entenc com un sentiment, és un pessigolleig, una emoció que sents quan tornes a Catalunya després de passar un temps fora o aquell no sé què en escoltar les primeres notes del Virolai o de la Santa Espina. I això se sent o no se sent, i si ho sents, és irrenunciable.

I l'independentisme, ja dic d'entrada que no penso que ara sigui el moment, però si en un futur el poble de Catalunya s'hi decantés obertament, amb gran majoria, estic convençut que la millor opció seria una Catalunya governada pels socialistes, i ho dic només remetent-me a l'espectacle que estan donant els partits que se'n declaren o els que neden en un mar d'ambigüitats.

No em fa por la independència, el que em fa pànic són els líders independentistes que tenim, autòcrates, fragmentadors, només preocupats pel seu ego.

Cap altre partit té la nostra capacitat de cohesionar, ni la nostra defensa per les classes amb menys recursos, i això fa que no em pugui veure militant en cap altre partit. Jo també vinc d'un silenci antic i molt llarg, que va forjar una estimació per un país que és tant petit, que quan el Sol s'en va a dormir, no està mai prou segur d'haver-lo vist.

Alcaldable 2.0: Santi Morell

Bon dia a tots,

em fa molta il·lusió comunicar-vos que avui surt publicada la entrevista que em van fer els amics del "Diari Maresme".

La podeu trobar íntegre clicant aquí.

Us en deixo alguna imatge.